La protesta de la pagesia arriba a Barcelona amb milers de tractors

La Generalitat i els agricultors han acordat que es reuniran d’aquí a dues setmanes

El desplaçament i les marxes lentes han estat convocades per la plataforma 6F, creada ad hoc per fer d'interlocutora amb administracions i polítics I Clàudia Valdés

Milers de pagesos i ramaders han col·lapsat el trànsit de la capital catalana durant el migdia i la tarda d’avui. La gran majoria porta des d’ahir a primera hora del matí a la carretera, provocant talls i retencions arreu del país. A hores d’ara, no hi ha previstes més mobilitzacions de cara a demà i, per això, les organitzacions pageses estan decidint en assemblea si passen la nit a Barcelona o tornen cap a casa. Les de Girona i la Catalunya Central s’han decantat per la segona opció.

De moment, els 8 representants de cada província del sector triats per assamblea han pactat amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, que es trobaran d’aquí a dues setmanes. Ho han fet en una reunió celebrada al Palau de la Generalitat des de les sis fins a les vuit de la tarda, en què hi han participat membres d’associacions com Unió de Pagesos, l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), Moviment 6F, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i l'Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

A l’espera d’una resposta, centenars de pagesos catalans s’han concentrat durant la tarda i el vespre a la plaça Sant Jaume, amb crits reivindicatius i pancartes. Ho han fet a mesura que anaven avançant cap al centre i estacionant els tractors entre Gran Via de les Corts Catalanes i passeig de Gràcia. La primera columna que ha entrat a la ciutat comtal ha estat la dels pagesos provinents d’Osona, el Vallès i les comarques gironines, que han vingut per l’avinguda Meridiana cap a quarts de tres, mentre que els de l’Ebre, el Camp de Tarragona i Lleida han entrat per la Diagonal passades les tres. 

Joan Gelabert: “No passa cada dia que tants tractors paralitzin Barcelona”

Lemes com ‘la nostra fi, la vostra fam’ o ‘sense la pagesia no tenim futur’ han protagonitzat la jornada, que ha rebut el suport i els aplaudiments de la ciutadania. Els manifestants han agraït el gest, però fan una crida al consum de proximitat. “Cal que tots mengem d’aquí”, diu en Joan Gelabert, un ramader de trenta anys de l’Empordà. Jaume Colell, un jove pagès de Cardona, a la comarca del Bages, assenyala que s’ha viscut un ambient positiu, veient com la gent s’ha solidaritzat amb la causa. Tots dos asseguren que tant ahir com avui han estat dies “únics”, perquè “no passa cada dia que tants tractors paralitzin Barcelona”. L’Eduard, de Caldes de Malavella, afegeix: “creiem que hi ha una gran desconnexió entre el sector primari en general i la ciutat, i veure que la gent t’aprecia quan et veu, et fa adonar que els mitjans de comunicació no ens donen la importància que tenim”.

Tot i això, Catalunya no ha estat l’única afectada per les reivindicacions dels pagesos. Altres zones del país com Madrid, La Rioja, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Andalusia i la Comunitat Valenciana també han viscut les diverses mobilitzacions. França, Alemanya, Itàlia i Bèlgica són alguns dels països en els quals, igual que a Espanya, el sector primari ha dit prou.

2.000 tractors han arribat a la capital catalana des de diversos punts del país   I   Clàudia Valdés i Judit Robles

Què demanen els pagesos?

Les reivindicacions es basen en un excés de la burocratització (fet que promou l’aparició del fenomen de la bretxa digital), els preus baixos i l'augment de la producció. A més, la nova política agrària europea, que obliga a deixar de conrear part de la terra, també provoca malestar entre el sector. “Hem de fer massa paperassa per tot, n’estem farts”, asseguren alguns pagesos lleidatans. L’entrada d’aliments de països tercers als quals no se’ls demana tants requisits per part de la Política Agrícola Comuna, condueix al fet que els preus dels aliments disminueixin considerablement fent que els pagesos hagin de gestionar més terra perquè els hi surti a compte. 

Maria Montoya: "Ja era hora que s’escoltés el sector"

Demanen preus justos per un nivell de vida digne i promoure i prioritzar la sobirania alimentària del país. Maria Montoya, estudiant del grau superior de ramaderia i assistència en sanitat animal, afirma que “ja era hora que s’escoltés el sector.” “Ho hem comentat amb els companys de classe i tots estem a favor de la causa”, assegura la Maria.

A més, volen revertir l’agenda 2030, obtenir una bonificació del gasoil i una rebaixa dels seus impostos. “Demanem un ajornament i fer una revisió de tots els punts”, declara la representant de la plataforma pagesos GPS gironina, Imma Puig. “Creiem que no se’ns ha donat veu en aquest sentit, que des dels despatxos s’ha posat una legislació que queda molt bonica al paper, però aplicar-la en el camp i ser productius a nivell d’aliments per a la població, no és tan fàcil”, afegeix.

Salvador Plaixens: "Hi ha molta ambició per tal d'aconseguir els objectius. Arribem a la ciutat sense pressa per marxar"

La sequera que viu actualment Catalunya ha afectat en gran quantitat a la pagesia. El blat de moro ha estat un dels cultius que més s’ha vist afectat per culpa d’aquesta anomalia climàtica. Les gelades o les altes temperatures han provocat que aquest contrast danyi les collites d’aquesta campanya.

Per això, defensen rebre ajuts i mesures reals per a la sequera i la revisió de la llei de benestar animal, consensuada amb totes les parts del sector. En Joan Gelabert assegura que “el que més necessitem i demanem és aigua.” “Diuen que nosaltres som els que malgastem l’aigua regant i realment som els que els donem menjar”, explica en Joan.

“Hi ha molta ambició per tal d'aconseguir els objectius. Arribem a la ciutat sense pressa per marxar”, diu el Salvador Plaixens. És un jove pagès de la comarca del Bages, que assegura que en la història de tres generacions mai s'havia vist una mobilització d'aquestes proporcions. “La pagesia és més que un ofici, és un estil de vida i sense el sector primari estem perduts”, recalca.