Dieta mediterrània: mite o realitat?

Som realment fidels a aquesta forma d'alimentació?

El suport al sector primari i al producte local és una de les bases d'aquesta dieta I Clàudia Valdés i Jana Regué

La dieta mediterrània ha esdevingut símbol i patrimoni dels països que formen la conca del Mediterrani. Una alimentació fonamentada en el consum vegetal (fruita, verdura, hortalisses, llegums i fruits secs) i que prioritza els cereals, el pa i l’oli d’oliva com a base de greix. Tot i que els postulats de la dieta mediterrània i la seva piràmide de productes recomanats formen part de l’imaginari col·lectiu, alguns especialistes posen en dubte la vigència d’aquesta forma d’alimentació, que cau en desús per factors com la globalització, la bretxa de classe, els ritmes de treball o la desinformació. 

Una enquesta que la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (Fesnad) va realitzar a 1.443 adults durant el maig de 2021 va concloure que només un 30% de persones és fidel a la dieta mediterrània. Alhora, existeix un sentiment de desconfiança i escepticisme que posa en dubte la seva procedència i legitimació.

L'auge de la cuina internacional dificulta el desenvolupament del producte i les receptes autòctones I Clàudia Valdés i Jana Regué

Orígens del concepte

El terme de dieta mediterrània va sorgir arran de l’Estudi dels Set Països, un projecte liderat pel fisiòleg estatunidenc Ancel Keys entre el 1958 i el 1964. L’objectiu principal era descobrir com afecten les diferències culturals en la patologia de l’ateroesclerosi. Així doncs, va comparar els hàbits dietètics dels habitants dels Estats Units, Japó, Finlàndia, Holanda, Itàlia, Grècia i l’antiga Iugoslàvia. Els resultats van mostrar que la mortalitat per cardiopatia isquèmica era més baixa en les poblacions mediterrànies i japoneses que en les nord-americanes i del centre i el nord d’Europa. Va ser el primer estudi que va posar en relació la dieta, l’estil de vida i la salut. 

Concretament, Keys va observar que els habitants mediterranis ingerien més greixos monoinsaturats, sobretot oli d’oliva, i no tenien tants problemes cardiovasculars. A més, va determinar que els aliments com la fruita, la verdura, l’hortalissa, els greixos, molt producte fresc, poca carn i força peix contribuïen a tenir més salut, en comparació amb la dieta dels estatunidencs, que contenia més calories i no tenien l’hàbit d’aturar-se per a menjar. 

De fet, la paraula grega diaita significa “estil de vida”, perquè no és només un model alimentari, sinó que és una manera de viure apostant pel consum local, el receptari tradicional, els costums gastronòmics, els àpats compartits i l’exercici físic. El 2010 va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

En què consisteix la dieta mediterrània?

Segons Blanca Raidó, dietista-nutricionista de la Fundació Dieta Mediterrània, “no són només aliments, sinó que es tracta d’un estil de vida mediterrani”. És a dir, que la filosofia que l’envolta també implica mantenir uns hàbits i gaudir d’una alimentació pausada, en comunitat i sense distraccions externes, com l’ús dels aparells electrònics. Abel Mariné, catedràtic emèrit de nutrició i bromatologia de la Universitat de Barcelona, s’hi afegeix: “Hi ha una certa manera de veure la vida dels pobles mediterranis que valora l’acte de menjar en companyia i conversar.” Abans, explica, “era molt habitual que la gent fes dinars i sopars a taula. Allò facilitava el producte de proximitat, de mercat i fresc; els hàbits actuals no ho faciliten i ho estem perdent.”. 

Per això, Claudia Guzmán, que fa trenta anys que exerceix de pediatra, destaca que la dieta mediterrània és una pràctica que ha de ser apresa, estesa i heretada, definint-la com “una mena de consens internacional pel qual es reivindica no només el consum d’aliments frescos, sinó també uns àpats compartits i unes tradicions culinàries que passen d’àvies a nets.” Un dels reptes més estesos entre la comunitat d’especialistes en medicina i salut és aconseguir que hi hagi un interès per les pràctiques d’alimentació conscient des d’una edat primerenca. La Guia de l’Alimentació Saludable en l’etapa escolar publicada el 2020 pel Departament de Salut de la Generalitat explica els requisits que calen per assegurar que els infants reben una bona alimentació i es promouen bons hàbits de salut des de casa i des dels centres educatius. D’entre la varietat de patrons alimentaris saludables que tenim al nostre abast, Salut proposa optar per la dieta mediterrània des de la primera etapa dels infants. Això comporta que tots els agents implicats en l’alimentació dels més petits (pares, centres i distribuïdors i empreses de menjadors) hagin d’apostar pel consum i la producció local, de proximitat i de temporada. L’objectiu és, en definitiva, generar una xarxa socioeconòmica que participi en un model alimentari sostenible i potenciï el territori. 

Com a consumidor, cal qüestionar-se: “On compro els aliments?”, “Són de proximitat i estacionalitat?”, “Menjo en família, faig descansos, faig esport?”

En aquest sentit, Raidó sosté que, com a consumidor, cal qüestionar-se: “On compro els aliments?”, “Són de proximitat i estacionalitat?”, “Menjo en família, faig descansos, faig esport?”. És a dir, la dieta mediterrània defensa la importància de la vida activa, l’esport i la consciència en l’alimentació com a una part essencial de la nostra rutina. La nutricionista-dietista Mireia Galtés (@lemonssecrets a l’Instagram) adverteix que “s’ha normalitzat consumir productes d’altres països i, tot i que mengis molta fruita i verdura, si compres alvocats del Perú o pinya que ve de Costa Rica, no estàs seguint la dieta mediterrània”. Per tant, trobar el temps per a cuinar i buscar productes autòctons i sostenibles també és fonamental. 

Les discrepàncies en els experts venen perquè, mentre que alguns expliquen que és essencial centrar-se en la matèria primera en ella mateixa, altres opten per dir que cal parar més atenció en la forma en què consumim. Raidó, per una banda, adverteix que les grans cadenes de menjar ràpid condueixen a problemes de salut a llarga durada. Per l’altra, Mariné expressa que “és molt important el que es menja, però és igual d’important com es menja. Està molt de moda considerar que l’hamburguesa és una mena d’aliment negatiu i que el fast food és un desastre. El que diem menjar ràpid no és dolent, el que és dolent és menjar amb pressa i de qualsevol manera.” Des del Canal Salut de Gencat expliquen que el menjar ràpid mediterrani (entrepans vegetals, pizzes d’hortalisses, coques, pites de falàfel, tapes de verdures...), degut a les seves característiques nutricionals, “és més recomanable que l'anglosaxó, sempre que s'integri dins d’uns hàbits alimentaris saludables.” 

La piràmide de la dieta mediterrània és la manera més estesa d'il·lustrar els aliments recomenats I Soca-rel

Beneficis de la dieta mediterrània

La comunitat científica ha remarcat en moltes ocasions els avantatges de la dieta mediterrània. Sarah Zaman, cardiòloga i professora acadèmica a l'Hospital Westmead i a la Universitat de Sydney, va liderar un estudi l’any 2023 que mostra que seguir aquesta dieta redueix gairebé un 25% el risc de malalties cardiovasculars entre les dones. Galtés explica que els beneficis de la dieta es troben en el mateix producte: l’oli d’oliva, la base de greix, és molt més saludable que la mantega, l’ingredient més utilitzat a països anglosaxons. Al mateix temps, la fulla verda actua com a antioxidant i aporta vitamines. Els llegums són proteics i rics en fibra, i aporten vitamines i minerals. I els ous com a element principal (i no complementari) de la dieta també són beneficiosos per a la salut. Tot i que els cereals també tenen un paper important en la nostra dieta, Galtés destaca que no caldria “consumir-ne tants ni tan processats”.

La dieta mediterrània, en detriment

La principal problemàtica que la Fundació Dieta Mediterrània atén és el desconeixement general amb relació a la procedència del menjar i la seva sostenibilitat. La bretxa entre el camp i la ciutat és un dels principals motius. El ritme de vida centralitzat no només ha comportat el moviment de molta població (sobretot jovent) dels camps cap a les ciutats, sinó que també ha generat una falta de comunicació entre els agents del sector primari i els seus consumidors. Guzmán opina que “la gent que viu en zones rurals coneix l’origen d’allò que compra i opta per producte més fresc en comparació als de la ciutat.”

Els hàbits de treball, de vida i consum dels ciutadans del segle XXI han capgirat les bases de la dieta mediterrània, les demandes de la qual resulten gairebé impossibles de complir per a molts habitants. Un dels motius de la pèrdua d’adherència a aquest model d’alimentació, segons ens expliquen des de la Fundació Dieta Mediterrània, és la globalització i la industrialització. Aquests dos fenòmens han portat a un canvi de model socioeconòmic que prioritza l’individualisme, la producció en massa i l’homogeneïtzació cultural. A més, la falta de conciliació entre la vida privada i professional provoca que les famílies no prioritzin l’alimentació de temporada i casolana. Raidó explica que “la gent, quan arriba a casa, no té ganes de cuinar i prefereix grans superfícies, llocs de menjar ràpid”. Es tracta d’una conseqüència antropològica derivada de canvis històrics, perquè, segons la doctora Guzmán, “en el moment en què les dones van sortir de casa per a anar a treballar, van deixar de dedicar hores a la cuina. Menjar ha de ser més ràpid, més eficient, perquè no hi ha temps.”

Doctora Claudia Guzmán: “No totes les famílies es poden permetre comprar al mercat i consumir fruita, verdura, carn o peix d’aquí”

A aquesta situació, la pediatra pensa que s’hi afegeix un factor de classe: “No totes les famílies es poden permetre comprar al mercat i consumir fruita, verdura, carn o peix d’aquí”.  Tot i això, la dietista-nutricionista de la Fundació Dieta Mediterrània considera que és possible seguir aquest estil de vida sense que suposi un gran esforç econòmic. La seva solució és “una bona planificació” que ens ajudi a comprar “d’una forma més assequible.” Explica: “Si ens organitzem segons el que tenim i necessitem, gastarem menys, perquè la dieta mediterrània també està molt vinculada amb el malbaratament alimentari. És evident que hi ha productes que han pujat de preu, però es poden mesurar i vigilar les quantitats.”

Entenent la dieta mediterrània com una forma de consumir aliments de forma conscient amb el territori i perpetuant la cultura del país són clars quins són els reptes actuals. Mariné, parlant de les diverses variacions de la dieta mediterrània, explica que “convé tenir present que hi ha formes diverses de dietes mediterrànies. Aquí, a Catalunya, no mengem igual que a Itàlia. Els pobles d’Àfrica del nord, que també són mediterranis, no beuen vi. Caldria matisar les definicions. Hi ha una sèrie de trets comuns, però no és ben bé igual.”

La globalització ha generat un impacte en la forma de configurar la indústria alimentària i els hàbits de consum de la població. Les grans superfícies tenen més incidència i poder respecte al comerç local, que pateix més durament els efectes dels conflictes globals i no es pot permetre minorar els preus. El consumidor s’ha acostumat, a més, a un ritme de producció elevat i a tenir al seu abast grans quantitats de productes d’arreu del món. Claudia Guzmán explica que “s’ha creat una societat de consum depredadora i s’ha massificat la cultura”. Tot i això, és optimista: “els costums mediterranis són encara un punt de trobada".