Laura Ponts: “Les tomates que jo ensenyo, als súpers no hi són”

En el seu darrer llibre Recetas con mucho arte, la cuinera presenta un recull de receptes amb productes de la terra | Laura López

Laura López, coneguda a les xarxes socials com a Laura Ponts, és cuinera, estilista gastronòmica i fotògrafa. Nascuda a la localitat de Ponts, a Lleida, va créixer en una família de carnissers que li van transmetre l’amor per la cuina tradicional i de proximitat. Va estudiar Hostaleria i Restauració a l’Escola Hofmann de Barcelona i fa més d’una dècada que va emprendre l’aventura de portar la gastronomia a l’Instagram, on actualment té 376.000 seguidors de racons d’arreu del món. 

Vas ser una de les pioneres a traslladar el món de la cuina a les xarxes socials, com i per què va sorgir la idea?

Vaig començar a les xarxes el 2013, perquè dos amics de Ponts em deien que era l’única que no tenia Instagram. No volia crear-me’l de cap manera i van ser ells qui em van descarregar l'aplicació. Com que a mi m'encanta cuinar i muntar taules i bodegons, vaig començar a pujar fotos sense cap finalitat. Al cap d'un any, però, ja em van començar a contactar marques preguntant-me pressupostos per fer publicitat. Vaig fer les primeres xerrades, vaig començar a viatjar, vaig publicar el meu primer llibre, vaig fer entrevistes i sortir al diari... Al principi, estava molt contenta, però treballar a la botiga familiar, Carnisseria Vilalta, em tenia molt lligada i a casa meva no entenien què estava fent.

Sorprèn que el teu nom professional contingui el lloc d’on provens: Ponts. Quina importància tenen les arrels i el territori en el que fas?

Quan em vaig crear el compte d’Instagram, evidentment de “Laura López” n’hi havia milions. Com que ja estava agafat, vaig triar “Laura Ponts”. Però crec que ha sigut molt bo perquè jo, al final, no només treballo per a Espanya, sinó que treballo per altres marques internacionals, i moltíssima gent ha situat Ponts al mapa. He pogut apropar la cultura i el territori a altres persones i hi ha molta gent de Catalunya que em reconeix pel nom.

“M’ho ‘curro’ perquè a casa meva m’han ensenyat què és treballar i tenir voluntat”

Què n’has extret, de viure la tradició familiar carnissera des de ben petita?

Al principi, és veritat que em queixava molt, perquè és casa teva i una botiga és com un bar o un restaurant: cal ser-hi les vint-i-quatre hores. Treballes molts dies, fins i tot els dies festius. Ara agraeixo tot aquest aprenentatge, totes aquestes llàgrimes i esforç, perquè considero que dins de tot aquest ‘món d’Instagram’ i ‘d’influencers’, jo he començat amb una mà al davant i una al darrere. M’ho ‘curro’ perquè a casa meva m’han ensenyat què és treballar i tenir voluntat. 

Vas començar publicant només fotografies amb un toc personal molt característic: l’ús dels colors, les diferents varietats i els productes de temporada…

Sí, quan jo vaig començar, tothom publicava fotos de restaurants, de plats que feien els cuiners. Fer bodegons em va ajudar a trobar la meva identitat i a diferenciar-me de la resta. Tampoc no va ser fàcil, perquè per tirar endavant cada publicació, hi havia una quantitat molt important de menjar i diners. Però les xarxes socials canvien i tu t’hi has d’adaptar, per això ara estic fent vídeos i no fotografies.

Als inicis, quasi no apareixies a les fotos; ara t’has reinventat, coneixem més la Laura com a persona.

Realment, a mi no m’agrada mostrar-me, ni que em facin fotos. Ho odio. El que m’agradava era fer fotos de bodegons i cuinar, però ara funcionen els reels. He intentat crear un estil en què jo també participo, perquè moltes marques em deien que havia de sortir i parlar, però és una cosa que encara em costa. Els meus vídeos són diferents i hi mostro un personatge més seriós, encara que jo, en realitat, no sigui així. 

És necessari per a tu mostrar productes frescos als teus vídeos, tant estèticament com ideològicament?

Jo sempre defenso el consum local i intento no anar mai al supermercat, perquè és el que he viscut a casa meva tota la vida, a mi també m’agradava que la gent del poble vingués a comprar a la botiga. En el petit comerç, hi ha una feina increïble que no és la mateixa dels supermercats, on ho porten tot ple de plàstic, prefabricat i de mala qualitat. Als vídeos, si el producte és bo, es nota. Intento fer receptes que siguin d’aquí, però que també resultin fàcils i que la gent les pugui recrear a casa. Per a atreure públic, has de fer-ho fàcil i maco, i perquè sigui maco, els productes han de ser excel·lents. Al final, és aquesta la clau de la meva feina.

En aquest sentit, creus que les xarxes poden ajudar a conscienciar la ciutadania sobre la importància de consumir de quilòmetre zero?

La gent no va al mercat, és un cercle molt tancat, per això intento que a les meves imatges i vídeos es vegi que els ingredients no el pots aconseguir en un supermercat. Per exemple, les tomates que jo ensenyo, als súpers no hi són. Penso que som molts els qui posem un bon producte i entenc que, actualment, la gent no té temps d'anar a comprar, però entre tots hem de fer que la tradició dels petits comerços i mercats no s'acabi.

Barreges art i cuina, per què és tan important que el que mengem sigui un espectacle per a la vista?

Pretenc que a la gent els agradi la cuina, que se l’estimin, que vegin que hi ha passió. Cuinar és una teràpia i m’agrada mostrar colors, joc i sensualitat a les receptes. Però també és veritat que és una pena que jo estigui vuit hores per fer un reel i que el públic vegi un vídeo que dura poc més d’un minut. He arribat a fer 250 vídeos per, al final, haver-los de tallar tots. 

A més de les seves publicacions, Laura López porta les xarxes socials d'altres xefs i restaurants amb reconeixements Michelin | Laura López

Com ho podem fer a casa per fer plats visualment agradables? 

Parlant de fotografia, sobretot cal bona llum, estris macos i plats bonics. A part, s’ha de saber jugar i, amb quatre coses de la nevera i una mica d’innovació, es pot fer un plat maquíssim. Per exemple, la verdura no només es pot fer bullida, li podem ‘donar una volta’. Per repensar els plats que ens semblen avorrits només cal posar-nos-hi.

“Em passo més hores fregant que cuinant. Aquesta és la realitat.”

Al teu Instagram, no mostres gaire la part més feixuga de la professió. Per què?

Realment no sé per què no ho ensenyo si em passo més hores fregant que cuinant. Aquesta és la realitat. Ho he de posar tot molt ben posat, amb platets macos. Sembla com si, en treure els aliments de la nevera, ja quedi tot bonic i no és així. Al final, aquests vídeos no són la realitat, sinó que estan pensats i creats des del més mínim detall. Sí que és veritat que estaria bé mostrar aquesta altra cara.

Quins són alguns dels teus mercats preferits de Barcelona o de Catalunya?

Jo sempre vaig al Mercat del Ninot perquè és el que tinc a prop de casa i és espectacular, tot i que el considero car. També m’agrada anar a la Boqueria perquè, per exemple, hi ha una parada que es diu Bolets Petràs que està molt bé, on tenen verdures petites, molts tipus de bolets i tot és natural. Coses molt selectes, allà les trobes. Les fruites exòtiques també les vaig a comprar a la Boqueria, perquè molts cops em demanen fotografies amb diferents tipus de fruites i al Mercat del Ninot no les trobo. El Mercat de Santa Caterina també és molt 'xulo' o el Mercat Galvany també m’agrada molt. Volto bastant i, alhora, intento anar a botigues del barri.