Els horts urbans de Barcelona s’uneixen per compartir necessitats i crear una nova xarxa de relacions

L’espai Agròpolis reuneix diferents entitats d’agricultura urbana al districte de Guinardó

La convocatòria de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona es va iniciar el 8 de gener de 2024 i va finalitzar el passat dia 25 del mateix mes I  Jana Regué i Clàudia Valdés

El projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, Agròpolis, va organitzar una sessió d’intercooperació el passat 24 de gener al Centre Cívic Guinardó, centrada específicament en els horts urbans. Aquesta sessió es va originar a partir d’una proposta recollida durant la segona Agrohackató del mes de febrer del 2023, una jornada de cocreació per transformar el model alimentari de Barcelona. Les discussions es van centrar en la producció alimentària dels horts a Barcelona, amb una durada de dues hores que va incloure dinàmiques de treball per facilitar la col·laboració entre els diferents col·lectius participants. 

Al voltant d’unes 40 persones de diverses entitats del sector van assistir a la convocatòria. Es van plantejar diferents objectius i necessitats comunes, tot i ser un acte marcat per la poca presència juvenil. La dinàmica de la trobada va consistir en una posada en comú de les respectives opinions de cada ens dividida en quatre grans blocs temàtics: aigua, energia, enxarxament/formació, i assilvestrament.

“Estem aïllats, hi ha una descoordinació constant”

Durant la trobada, membres de l'àrea d'Alimentació Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona van estar-hi present, buscant apropar-se als pagesos urbans. Aquests expressaven la necessitat d'una millora en la coordinació dels projectes i qüestions agrícoles, destacant la descoordinació constant que experimenten. Amb l'objectiu de fomentar la col·laboració entre els actors del sector de l'agroecologia i les institucions com l'Ajuntament, aquestes sessions es presenten com un mecanisme crucial.

Actualment, a la ciutat de Barcelona s’hi poden trobar uns 600 horts urbans sense comptar particulars i seguint el registre que porta l’organització Agròpolis. Gràcies a aquesta associació nascuda l’any 2019, s’aconsegueixen gestionar demandes històriques i recurrents mitjançant un sistema de cooperació. Aquests espais públics/comunitaris no només serveixen com a àrees de cultiu, sinó també com a centres de trobada, facilitant la compartició de coneixements i reforçant els llaços socials. Aquest projecte contribueix tant a la sostenibilitat alimentària com al desenvolupament d'una comunitat més cohesionada.

Algunes entitats asseguren que “si no hi ha aigua, tota la resta no serveix”

Van sorgir diferents inquietuds com la implementació de plaques solars, la promoció d'un reg més sostenible i la preocupació per la sequera actual a Catalunya. L'aigua emergeix com una preocupació central en els diversos debats que van tenir lloc. “Si no hi ha aigua, tota la resta no serveix”, asseguren alguns agricultors. Molts participants van expressar el desig de veure una major restricció i supervisió per part de l'Ajuntament de Barcelona, subratllant la importància d'abordar de manera col·lectiva els reptes relacionats amb la gestió de l'aigua en aquest context urbà agrícola. 

Algunes de les propostes que es van plantejar van ser la d’aprofitar la trituració per a la creació de compostatge o la d’en Richard Schweid, un jubilat nord-americà resident a Barcelona. Aquest va obrir una nova porta cap a les iniciatives agroecològiques proposant que els aliments recollits en un hort treballat per voluntaris jubilats es portessin directament al banc d’aliments per a persones necessitades. Aquest programa impulsat des de la ciutat de Charlestown, Estats Units, intenta fer-se un lloc en la capital catalana.