.png)
La pagesia catalana fa una crida al consum de proximitat I Judit Robles
En Joan Gelabert, de Castelló d’Empúries; en Marc Ruhi, de Maçanet de la Selva, i l’Eduard Aymerich, de Caldes de Malavella, són uns dels milers de pagesos que han sortit al carrer durant els últims dies. Aquesta entrevista a tres veus recull algunes de les reivindicacions i les queixes dels agricultors i ramaders catalans. Amb motiu de les protestes dels darrers dies, hem fet una recopilació d’algunes de les opinions del sector.
Soca-rel: Com heu viscut les mobilitzacions dels últims dies?
Marc Ruhi: Amb emoció i ràbia, perquè, des de sempre, no s’ha tractat gaire bé als pagesos, se’ls ha criticat, i per fi s’està veient que hi ha una mica de suport per part de la gent.
Soca-rel: Esteu aconseguint allò que us proposàveu? Quins són els següents passos?
Eduard Aymerich: Les manifestacions del dimarts 13 van donar el seu resultat. Un dels membres del Ministeri d’Agricultura d’Espanya vindrà a Barcelona divendres que ve per parlar amb Unió de pagesos i Revolta Pagesa, que és aquesta nova plataforma que ha sorgit arran de les mobilitzacions del 6F. Si el dia 23 de febrer, les negociacions o els objectius no s'han complert, el 28 es tornarà a sortir al carrer. Per altra banda, el 21 de febrer hi haurà mobilitzacions a Madrid, que això ja estava planificat des d’Unió de Pagesos. Encara hi ha molts punts a tractar i no creiem que es compleixin tots en un període tan breu de temps.
Soca-rel: Plataforma Pagesa es va reunir amb el conseller David Mascort dimecres 14, què van acordar?
Eduard Aymerich: Van començar a sortir els primers fruits. Sobretot pel tema de la flexibilització de les restriccions d’aigua i la modificació del quadern de camp digital. El que ens volen imposar és que cada dia apuntem el que fem al camp en la plataforma del QIE (quadern integrat d’explotació), des que sembrem fins que collim. Quan estem sembrant, per exemple, ja tenim prou feina a fer com per, a més a més, omplir això. Des del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, van dir que intentarien que només ho haguéssim de fer un cop l’any. Això ens alleugereix una mica el dia a dia, creiem que anem per bon camí.
Soca-rel: Partint des del principi, per què hi ha aquest descontentament?
Joan Gelabert: Estem vivint un moment una mica dur des de fa diversos anys. L’únic que sempre es va fent una pilota i la pilota s’està fent grossa. Ens estan canviant moltes coses des d’Europa, que és el punt principal, i s’estan posant molt radicals. No tots els sectors són iguals, els països no tots són iguals i cadascun ha de defensar el que conrea i el que fa. Últimament, sembla que som nosaltres els que contaminem, els que ho fem tot malament i tampoc és així. Sense nosaltres no hi hauria menjar, això per descomptat. Volem reivindicar-nos, ja que tot Europa s’hi ha sumat seriosament i nosaltres no serem menys.
Joan Gelabert: “Sense nosaltres no hi hauria menjar, això per descomptat”
Marc Ruhi: Creiem que s’han de vendre els productes al seu preu. I que vinguin d’on han de venir: d’aquí. Si s’han de comprar els formatges a un país, les pomes en un altre… al final és un embolic. La pagesia té una cosa molt bona i és que dona menjar a tothom, perquè d’una sola granja en pots extreure diversos aliments.
Eduard Aymerich: Perquè ha arribat el moment de dir: “estem aquí, estem fent el vostre aliment, us estan donant menjar de fora, que no compleix les normatives d’Europa i us ho hem de venir a explicar.” Per això estem aquí, pels controls que tenim, una distribució que ens està pressionant molt fort amb els preus i un reguitzell de tràmits que fa por.
Soca-rel: Al govern català i espanyol, què els demaneu?
Joan Gelabert: Ara mateix, necessitem aigua. Estem a “dues veles”, no hi ha aigua. Aquest estiu vindran molts turistes i no hi haurà control amb l’aigua i després som nosaltres (els pagesos) els causants, perquè la tirem, reguem i tenim animals. No és així. Donem un producte i intentem fer-ho el millor possible.
Soca-rel: I als mitjans de comunicació?
Eduard Aymerich: Que ensenyin la veritat i que no desinformin, perquè les notícies es poden enfocar de moltes maneres. És necessari fer un periodisme proper al sector primari. Nosaltres potser no ens hem sabut explicar, però és que tampoc hem pogut. Cal que la gent de ciutat sàpiga què fem, com som i que s’obrin les portes de les granges i les vinguin a veure.
Eduard Aymerich: “És necessari fer un periodisme proper al sector primari”
Soca-rel: Retrocedint a la setmana passada, la imatge de milers de tractors envaint la ciutat comtal és històrica, quines sensacions vau viure?
Eduard Aymerich: La veritat és que arribar a Barcelona i trobar-te que la gent et ve a veure, sorprèn positivament i estem molt contents d’això. Creiem que hi ha una gran desconnexió entre el món rural, el sector primari en general, i la ciutat. Quan veus que la gent t’aprecia, t’adones que potser estem desconnectats, perquè els mitjans i la comunicació no ens donen la importància que tenim. Llavors, el que hem hagut de fer és venir i col·lapsar-ho tot.
Soca-rel: Quin missatge t’agradaria que arribés a la gent que no entén què està passant?
Joan Gelabert: El més important és que mengin d’aquí. Primer, s’ho ha d’aplicar Europa i Espanya i no deixar entrar tant de menjar de fora. Per exemple, els alvocats no es poden conrear a Catalunya, però, si hi ha mandarines autòctones i del Marroc, primer van les d’aquí. No té cap sentit que les meves pomes se’n vagin on m’ho paguen car, com a Holanda, i que en mengem d’Àfrica i de Sud-amèrica, quan no passen les mateixes normes i els salaris no són els mateixos.
Commentaires